Com un punt d’inflexió en tot el procés del cultiu de la vinya, apareix a la tardor la Verema.
La terra es torna festa i l’esforç es recompensa i s’omple de tons vermellosos i olors intensos de most , sucres i tanins. És la verema.

Veremar

És molt important determinar el moment en què s'ha de collir el raïm. S'ha de fer quan aquest ha arribat al punt ideal de maduració, en què s'ha assolit un equilibri entre els àcids (que anaven disminuint) i els sucres (que tendien a augmentar) que formen part de la composició del fruit.
Aquest moment es sol produir a finals de l'estiu o començaments de la tardor, depenent de la localització geogràfica, del clima, de la varietat del cep, etc.
Antigament es tallava el peduncle amb un falçó o vermall, es tirava a les portadores*, tapades amb capells o caparons, que es portaven a bast o es carregaven als carros i es transportaven al lloc de la vinificació. Avui dia encara es segueix collint igual, encara que es fan servir les tisores, i el transport fins als cellers es fa amb remolcs tibats per tractors o camions.
Però actualment la collita també es va mecanitzant. Els raïms



es trenquen més i perilla que el most s’oxidi, però té l'avantatge que és molt més ràpida i es pot fer de nit amb temperatures més baixes i d’aquesta manera no hi ha tant perill d’oxidació.
El raïm de taula que es consumeix com a postres es cull amb molta cura, a mà, i es diposita en embalatges especials per evitar els cops.

Varietats


Varietats blanques

Garnatxa blanca
Macabeu
Chenin
Moscatell
Pansal – Xarel·lo
Picapoll
Varietats Negres

Garnatxa negra
Samsó- Carinyena
Garnatxa peluda
Cabernet Sauvignon
Cabernet franc
Ull de llebre
Pinot noir
Merlot
Sirà




© 2010 Art i vi. Tots els drets reservats. Created by Dortoka disseny